4. Realitzar la missió
4.1 Prioritats
Problemes i públic objectiu
El Consell complirà la seva missió reunint l'expertesa científica internacional i els recursos necessaris per oferir el lideratge en la catalització, incubació i coordinació d'accions sobre temes prioritaris tant per a la comunitat científica com per a la societat de la qual
és una part.
Això implicarà que el Consell dirigeixi la seva veu tant externament, sobre qüestions de gran rellevància per a la societat, com internament, per donar suport a respostes científiques efectives a aquestes qüestions, especialment quan es requereixen nous coneixements, capacitats, recursos o maneres de treballar. La implicació externa sobre les prioritats de "ciència per a política" crea, per tant, imperatius dirigits per la demanda per al compromís intern sobre les prioritats de "política per a la ciència".
Participació externa:
Les instàncies que motivarien la participació externa i exemples de prioritats rellevants inclouen casos en què:
- La comprensió científica és adequada per a la formulació dels principals marcs polítics: per exemple, sistemes energètics, resistència als antibiòtics, risc en sistemes complexos;
- Les polítiques existents no han tingut en compte els coneixements científics rellevants: per exemple, polítiques de salut basades en solucions homeopàtiques, implementació de la llei del mar que ignora la comprensió científica dels oceans;
- Es requereix aportacions i assessorament científics continus: per exemple, estratègies internacionals per a la reducció del risc de desastres, la migració, el canvi climàtic, la degradació ambiental, les desigualtats, les malalties infeccioses, la seguretat i el desenvolupament sostenible;
- Les qüestions que sorgeixen de la nova comprensió científica tenen implicacions importants, però no reconegudes, per a la societat, que demanen una conscienciació: per exemple, la intel·ligència artificial i el futur del treball, les transformacions potencials de l'ésser humà mitjançant la implantació o la manipulació genètica;
- Es nega la llibertat dels científics d'expressar la seva comprensió científica i les seves implicacions, quan es restringeix la lliure circulació i associació de científics o quan els científics estan sent perseguits en la realització del seu treball.
Les Nacions Unides (ONU) i les seves agències especialitzades representen un objectiu prioritari per treballar en aquest tipus de qüestions, i el Consell s'esforçarà per ser el principal conducte per a una interacció sòlida i sistèmica entre l'ONU i la comunitat científica. Altres públics objectiu importants per a la participació externa serien:
- Organitzacions intergovernamentals regionals i les seves respectives estructures d'assessorament científic, per exemple, les Unions Europea i Africana, l'Associació de Nacions del Sud-est Asiàtic, el G8/G20;
- El sector privat internacional, que juga un paper creixent (encara que informal) en la governança global, en la gestió dels recursos globals i en la innovació i comercialització de noves tecnologies potents; i
- La societat civil; un objectiu difícil, però sens dubte el més important, ja que, en el món modern, el desenvolupament d'un ethos científic, la comprensió de la naturalesa de l'evidència científica i l'accés al coneixement i els seus usos potencials, són tots ingredients vitals per a una política políticament vigorosa i conscient. població.
Participació interna:
Les instàncies que motivarien el compromís intern i exemples de prioritats rellevants inclouen la necessitat de:
- Mobilitzar el suport per a noves investigacions, o la millora de la comprensió científica existent dels reptes contemporanis: per exemple, la causalitat en el sistema climàtic, la caracterització de sistemes complexos, conflictes, mons cibernètics;
- Abordar les desigualtats en la ciència, les necessitats crítiques de capacitat i les condicions per a una col·laboració científica internacional eficaç: per exemple, les capacitats modernes de ciències de les dades, el suport reforçat a les ciències socials als països d'ingressos baixos i mitjans, la promoció d'oportunitats per als científics de primera carrera, la igualtat de gènere a la ciència, el paper del coneixement autòcton;
- Desenvolupar polítiques i pràctiques actualitzades i més efectives: per exemple, sobre sistemes experts per a no experts, educació científica i carreres científiques, revisió per iguals, avaluació de l'excel·lència i impacte social de la ciència, ètica i integritat científica;
- Promoure noves maneres de treballar, adaptar-se a les dinàmiques socials canviants de la ciència o explotar tecnologies canviants: per exemple, la pràctica i l'avaluació de la transdisciplinarietat, la recerca translacional, la integració de dades interdisciplinàries, la reproductibilitat, la publicació científica.
La pròpia comunitat científica internacional és un objectiu prioritari per treballar en aquest tipus de prioritats. Això inclou les organitzacions constitutives pròpies del Consell, així com els organismes científics internacionals enumerats a la secció 5.3. Altres públics objectiu importants
incloure:
- Xarxes internacionals i consorcis de responsables de la política científica i finançadors de la investigació, per exemple, el Global Research Council (GRC) i el Belmont Forum; i
- Agències de les Nacions Unides (ONU) com l'Organització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO) i altres estructures intergovernamentals que reuneixen ministres de ciència i tenen un mandat específic per promoure la col·laboració científica internacional, com ara l'Organització per a la Cooperació Econòmica i Desenvolupament (OCDE), Comissió Europea i Institut Interamericà d'Investigació sobre el Canvi Global (IAI).
Elaboració d'una agenda
Una agenda per a possibles accions requerirà l'accés a alts nivells de comprensió científica i un pensament estratègic previsor en un ampli espectre d'àmbits científics. A partir de processos de consulta oberts i deliberatius amb l'objectiu d'aprofitar plenament els recursos dels membres del Consell i les xarxes d'expertesa més àmplies, la Junta de Govern del Consell elaborarà una agenda triennal de prioritats, que es discutirà i aprovarà en cada Assemblea General.
En un món en ràpid canvi on no es pot donar per fet la confiança en el coneixement i la comprensió científics, serà important que el Consell pugui intervenir de manera oportuna en temes públics importants i rellevants per a la ciència. Per tant, hauria de garantir el manteniment d'una flexibilitat operativa suficient per actuar d'aquesta manera oportunista.
Criteris d'elecció
És igualment important que s'apliquin criteris explícits per a l'elecció de les prioritats d'actuació de manera que:
- L'elecció del tema és oportuna i rellevant per a la missió del Consell;
- Ofereix un paper clar, i idealment, únic per al Consell;
- Hi ha un públic objectiu clar i una via per influir, i una gran possibilitat d'impacte positiu;
- El tema parla dels interessos de múltiples disciplines; i
- Es té en compte els contextos, les cultures i les estructures dels entorns polítics rellevants.
4. Realitzar la missió
4.2 Activitats
Àrees de treball
D'acord amb els seus objectius clau (tal com es presenten a l'apartat 3.2), les activitats del Consell se centraran en tres eixos principals de treball. Cadascun depèn d'una col·laboració i coordinació científica internacional eficaç i cadascun hauria de servir per demostrar el valor inherent de la ciència a la societat. Ells són:
- Ciència per a la política (estimular i donar suport a la investigació científica internacional i la beca, i comunicar la ciència que és rellevant per a les qüestions de política internacional);
- Política per a la ciència (fomentar desenvolupaments que permetin que la ciència contribueixi de manera més eficaç als problemes principals del domini públic internacional); i
- Llibertat i responsabilitat científiques (defensa de la pràctica lliure i responsable de la ciència).
Enfocament
La resposta del Consell a les prioritats seleccionades en aquestes tres àrees de treball implicarà iniciatives de participació dels membres (projectes i campanyes) que tinguin un termini temporal i que s'aprofitin d'una caixa d'eines d'instruments, que inclouen:
- Establir i donar suport a programes internacionals, xarxes i/o altres estructures de coordinació rellevants;
- Publicació d'informes d'assessorament, narracions polítiques i declaracions;
- Organitzar (o coorganitzar) esdeveniments, incloses reunions, tallers, seminaris i/o conferències;
- Desenvolupar i oferir o posar en marxa programes de formació i/o beques; i
- Dissenyar accions de comunicació i divulgació, inclosos esdeveniments mediàtics.
Modes de lliurament
Depenent de la disponibilitat de recursos, el paper de la seu del Consell en la realització de projectes i campanyes centrats pot variar entre:
- Liderar en disseny i implementació;
- Liderar en el disseny i implicar altres persones, inclosos grups de membres del Consell, programes i xarxes o socis per liderar la implementació; i
- Proporcionar legitimitat i influència internacional als membres del Consell i altres, segons correspongui, per liderar el disseny i la implementació.
4. Realitzar la missió
4.3 Planificació, seguiment i reporting
En cada Assemblea General, els membres discutiran i aprovaran una futura Agenda de Prioritats (vegeu l'apartat 4.1.2) i els plans d'activitats i d'empresa associats, que la Junta de Govern haurà d'executar durant el període entre sessions.
Els plans d'activitats i de negoci proporcionaran un sistema per al seguiment regular de l'activitat i la presentació d'informes als membres, finançadors i grups d'interès. S'han de basar en els principis de la gestió basada en resultats, especificant per a cada projecte o campanya:
- Resultats previstos i públic objectiu;
- Indicadors clau de rendiment que s'utilitzaran per avaluar l'eficàcia;
- Productes necessaris per aconseguir cada resultat;
- Fonts de finançament i recursos clau necessaris, inclosa la dotació de personal i habilitats i coneixements addicionals; i
- Una identificació dels socis rellevants i les oportunitats de participació dels membres.