Lilia Meza Montes (nascuda a la ciutat de Puebla, el 26 d'octubre de 1958) és una científica mexicana dedicada a l'estudi de la física de l'estat sòlid. Va ser la primera dona a obtenir un doctorat de la Benemérita Universitat Autònoma de Puebla (1993), on actualment treballa a l'Institut de Física Luis Rivera Terrazas (IFUAP). El seu compromís amb la promoció de la participació de les dones en les ciències exactes i la tecnologia l'ha portat a ser membre activa de diverses xarxes, com ara el Grup de Treball de la IUPAP sobre Dones en Física i la Xarxa Mexicana de Ciència, Tecnologia i Gènere.
Es va llicenciar en Física per la Universitat Autònoma de Puebla, Mèxic, amb una tesi titulada Superfícies reals de Fermi (1983). A la mateixa institució, va completar el seu màster en física de l'estat sòlid, amb la tesi Anisotropia en superconductivitat (1985) i el seu doctorat en Ciències (Física) a la Institut de Física Luis Rivera Terrazas, amb la tesi doctoral Fenòmens de túnel en semiconductors fora d'equilibri, que va rebre una menció honorífica (1993). Posteriorment va completar una estada postdoctoral a la Universitat d'Ohio, EUA (1995–1997), i des de llavors ha estat investigadora sènior a l'IFUAP (des del 1995 fins a l'actualitat).
Com a resultat del seu treball en física de l'estat sòlid, ha presentat més d'un centenar de treballs en congressos nacionals i internacionals i ha publicat nombrosos articles de recerca en revistes indexades i revisades per experts.
