L'ISC té una llarga i rica història de participació en la diplomàcia científica, fins i tot a través de les seves organitzacions predecessores ICSU (International Council for Science) i (International Social Science Council) ISSC.
La ciència ha donat forma durant molt de temps a les relacions internacionals, permetent la cooperació i l'exploració, alhora que serveix als interessos polítics i econòmics. Avui dia, s'entrellaça cada cop més amb la diplomàcia enmig del ràpid canvi tecnològic, els canvis de poder global i la securitització de la ciència en un món cada cop més multipolar.
A mesura que creixen les disparitats en l'accés a la ciència, també creixen les tensions impulsades pel populisme, la desinformació i el conflicte. La diplomàcia està evolucionant, amb actors més diversos, com ara ciutats, corporacions i diàspores científiques, i un paper creixent per als científics i els assessors científics per abordar els reptes globals.
La diplomàcia de la ciència té múltiples facetes i l'enfocament polivalent de l'ISC a la diplomàcia de la ciència cobreix cinc dimensions clau:
L'ISC juga un paper important in facilitant inclusiva i equitatiu converses sobre qüestions globals, promoure l'intercanvi de coneixements, fomentar una comprensió compartida dels problemes que requereixen una acció col·lectiva global i ajudar a reduir les asimetries de coneixement que poden dificultar la capacitat dels països de participar i influir en la governança global. Això és especialment greu en els problemes nous i emergents, per exemple, en les tecnologies disruptives, que introdueixen canvis ràpids i nous riscos i oportunitats.
Exemple: Contribucions de la ciència a la Convenció sobre les armes biològiques
L'ISC defensa l'obertura, la inclusió i l'equitat en la ciència, especialment a la llum de les capacitats i oportunitats científiques desiguals entre països.
També aborda els reptes que plantegen interessos i tensions geoestratègiques en competència, que sovint condueixen a una major preocupació sobre la seguretat de la investigació. Aquest context soscava la col·laboració científica internacional i el potencial d'aprofitar la ciència per informar les respostes globals i la ciència com a bé públic global.
L'ISC advoca per l'accés equitatiu a la col·laboració científica, el coneixement i l'intercanvi de dades, alhora que treballa per minimitzar l'ús indegut o la politització de la investigació d'una manera que prioritzi l'equitat, la transparència i l'equitat.
L'ISC promou la governança ètica de les tecnologies emergents, com ara la intel·ligència artificial, la biologia sintètica i la geoenginyeria. Per aprofitant el seu abast global i expertise, l'ISC pot facilitar diàlegs multilaterals per abordar les llacunes en la governança i donar suport al desenvolupament de marcs reguladors per garantir que els avenços en ciència i tecnologia donen suport equitatiu desenvolupament sostenible i minimitzar els riscos d'ús indegut o de conseqüències negatives no desitjades.
Exemple: Avaluació de la preparació dels països per aprofitar la IA en la ciència
L'ISC té un paper crucial en la salvaguarda dels béns comuns globals, com ara l'atmosfera, oceans i les regions polars, estimulant la investigació i la cooperació científica i promovent la pau, la seguretat, equitatiu access i ús responsable.
Exemple: 5è Any Polar Internacional 2032-2033
L'ISC serveix com a assessor científic de confiança per a organitzacions multilaterals i coalicions d'actors convocant i aportant aportacions científiques multidisciplinàries a les deliberacions i negociacions intergovernamentals. Assegura que diverses perspectives contribueixen al desenvolupament d'una comprensió compartida i a la creació de solucions a problemes globals crítics.
L'ISC també aprofita la seva experiència en l'organització de l'assessorament científic a nivell internacional per donar suport al disseny, creació i implementació de mecanismes d'assessorament científic.
Exemple: Grup d'amics de les Nacions Unides sobre la ciència per a l'acció