Contractar

Els experts demanen ancorar els esforços de sostenibilitat oceànica a la ciència, per davant de la UNOC-3

El dimarts 18 de febrer de 2025, el Grup d'Amics de les Nacions Unides (ONU) sobre la ciència per a l'acció va convocar una sessió informativa científica d'alt nivell per integrar les últimes evidències i solucions científiques en els debats previs a la Conferència de l'Oceà de les Nacions Unides de 2025 (UNOC-3). Celebrada a la seu de les Nacions Unides a Nova York, la sessió informativa va reunir els experts del Consell Internacional de la Ciència (ISC) Peter M. Haugan i Emily Twigg, que es van relacionar amb els responsables polítics, van abordar qüestions relacionades amb la ciència i van proporcionar coneixements científics clau per informar les deliberacions i la presa de decisions sobre l'agenda oceànica.

El Grup d'Amics de la Ciència per l'Acció, copresidida pels representants permanents de Bèlgica, Índia i Sud-àfrica davant l'ONU, i amb el suport actiu de l'ISC i UNESCO com a Secretaria conjunta, va organitzar una reunió informativa amb experts de diversos camps científics relacionats amb els oceans per explorar els avenços científics recents i els coneixements útils en preparació per al proper UNOC-3.

UNOC-3: Un moment crític per a l'acció oceànica

UNOC-3, centrat a avançar en la implementació de l'Objectiu de Desenvolupament Sostenible (ODS) 14 sobre la vida sota l'aigua, arriba en un punt crític: només cinc anys abans de la data límit de l'objectiu de l'Agenda 2030. Malgrat els compromisos anteriors, L'ODS 14 és un dels objectius més desviats de totes les regions del món, subratllant la necessitat urgent que UNOC-3 impulsi no només promeses més sòlides, sinó també accions col·lectives concretes.

Un primer pas crític és enfortir la interfície ciència-política i garantir que les deliberacions i els resultats de la UNOC-3, especialment la Declaració política, estiguin fermament fonamentats en els coneixements científics més recents i disponibles, alhora que s'identifiquen vies col·lectives i transformadores per afrontar els reptes de la sostenibilitat dels oceans.

Integrar la ciència en les deliberacions i l'acció dels oceans

Amb un enfocament a submergir-se en missatges basats en la ciència per a UNOC-3, aquesta sessió informativa científica va reunir un grup divers d'experts:

  • Peter M. Haugan, director de polítiques de l'Institut d'Investigació Marina de Noruega i copresident de la Grup d'experts de l'ISC en oceans per a la Conferència de l'Oceà de les Nacions Unides;
  • Vidar Helgesen, secretari executiu de la Comissió Oceanogràfica Intergovernamental (COI/UNESCO) i subdirector general de la UNESCO;
  • Emily Twigg, Director Executiu del Comitè Científic d'Investigació Oceànica (SCOR)

Els experts van destacar els principals reptes relacionats amb els oceans, les seves causes i impactes arrels, els vincles amb problemes globals més amplis i com les solucions basades en la ciència poden generar beneficis conjunts i avançar en el desenvolupament sostenible integrat. A més, la sessió informativa es va centrar en les vies per desenvolupar economies oceàniques sostenibles, posant èmfasi en com la gestió responsable dels recursos marins, en sectors com la pesca, el turisme i les energies renovables, pot impulsar tant el creixement econòmic com la conservació dels oceans.

La resiliència de l'oceà està en perill

Tal com va destacar Emily Twigg, l'oceà és un pilar clau del desenvolupament sostenible, proporciona un immens valor a la humanitat i té un paper central en la salut planetària. No obstant això, la vida marina s'enfronta a una infinitat d'estressors co-ocorrents i interconnectats.

L'oceà ha absorbit la majoria de l'excés de calor atmosfèric i entre un quart i un terç de l'excés de diòxid de carboni. A més, la majoria d'aigua dolça terrestre i de gel eventualment arriba a l'oceà. Tot i que això reflecteix la impressionant capacitat de l'oceà per contribuir a la resiliència planetària, enmig de les condicions canviants que afecten tota la vida a la Terra, inclosos els humans, aquesta capacitat està arribant als seus límits.

L'augment de la temperatura, l'augment de les emissions de carboni i l'acceleració de la fusió del gel estan posant un estrès important als ecosistemes oceànics. Afrontar aquests reptes requereix una cooperació internacional més forta, l'intercanvi de dades, la recerca científica d'avantguarda i la presa de decisions basada en la ciència.

Construir la capacitat científica per tancar les llacunes de coneixement i dissenyar solucions

Twigg va subratllar que les llacunes en el coneixement dels oceans es tradueixen en llacunes en la nostra comprensió del planeta en conjunt. La ciència no només ens ajuda a entendre aquests reptes, sinó que també ofereix solucions pràctiques, des d'informar sobre el desenvolupament de sistemes d'alerta primerenca fins al disseny d'àrees marines protegides que donin suport a la biodiversitat i la pesca sostenible.

Construir la capacitat científica mundial, especialment als països d'ingressos baixos i mitjans, és clau per garantir una presa de decisions inclusiva a tots els nivells, des del local fins al global. Compartint coneixement i dades particularment estandarditzades, podem aconseguir una comprensió més àmplia de l'oceà, beneficiant a tothom.

L'oceà global requereix una acció col·lectiva

Amb El 40% de l'oceà es troba dins de zones econòmiques exclusives, l'observació i la gestió efectives requereixen una forta col·laboració internacional tant a nivell científic com polític.

La contribució de Haugan va reforçar l'imperatiu d'una col·laboració global forta sobre l'oceà: "Només hi ha un oceà global. Ens uneix a tots”. Com a comú global compartit, l'oceà requereix acció col·lectiva i cooperació.

Un oceà pròsper per a una economia pròspera i estabilitat climàtica

A més, Haugan va subratllar el paper vital de l'oceà a l'hora d'abordar els reptes globals destacant que els sectors de l'economia blava -inclosos el transport, les energies renovables i la pesca juntament amb la gestió sostenible dels oceans- podrien "tancar un terç de la bretxa d'emissions de gasos d'efecte hivernacle el 2050 entre les emissions previstes i les emissions que produirien menys de 2 graus d'escalfament". No obstant això, va subratllar que la realització d'aquest potencial requereix un oceà saludable, fent que la inversió en conservació i gestió basada en els ecosistemes sigui més crítica que mai.

Tot i que la restauració dels oceans és essencial, invertir en la conservació dels oceans és molt més rendible que reparar els danys. La presa de decisions eficaç sobre l'ús sostenible dels oceans ha d'integrar coneixements científics, tradicionals i locals per impulsar accions significatives sobre el terreny.

El camí cap a UNOC-3

Aquesta sessió informativa científica va subratllar una realitat crítica: l'oceà té un paper fonamental en la sostenibilitat ambiental, el desenvolupament econòmic i el benestar social. Desbloquejar el seu potencial per a la regulació del clima, el benestar humà, la seguretat alimentària i la salut planetària depèn de la restauració, conservació i manteniment d'un oceà sa i resilient.

Hi ha un oceà global, amb processos en una regió que tenen conseqüències de gran abast que transcendeixen les fronteres nacionals. La col·laboració internacional, basada en els darrers coneixements científics, pot garantir solucions efectives als reptes globals que es plantegen. A mesura que els estats membres defineixen els seus propers compromisos amb l'oceà, serà clau aprofitar els coneixements científics i traduir-los en accions concretes.

Amb l'acostament de l'UNOC-3, la comunitat científica global ha d'aprofitar aquest impuls per garantir que els esforços de sostenibilitat dels oceans es fonamentin en les últimes evidències i solucions científiques, contribuint a la realització de l'Agenda 2030.


Foto: Snehal Krishna on Unsplash