L'ISC ha tingut l'honor de comptar amb la Dra. Flavia Schlegel com a primera enviada especial per a la ciència en la política global

La doctora Flavia Schlegel va arribar a l'ISC amb una gran admiració pel que s'havia aconseguit mitjançant la fusió i les possibilitats que podria aportar per servir a la comunitat científica i, en definitiva, la resposta global a l'Agenda 2030.

Se'n va en un moment en què els guanys aconseguits per a cadascun dels Objectius de Desenvolupament Sostenible podrien estar en perill a causa dels múltiples nivells de risc que comporta la pandèmia, però té la sensació d'esperar que, a través de l'impuls continu de col·laboració entre les comunitats científiques i les polítiques, responsables, que els problemes complexos i els reptes globals als quals s'enfronta la humanitat es poden resoldre.

Quins van ser els tres moments clau del 2020? Quan el Consell va ser especialment visible i especialment capaç d'incidir?

• L'OMS declara pandèmia l'11 de març: L'ISC pren mesures immediates, ofereix una plataforma col·laborativa, la Portal de Ciència Global, perquè els seus membres destaquin les seves iniciatives i facilitin la cooperació. Les pandèmies són, com amb la majoria dels reptes dels nostres temps, globals i requereixen una coordinació i cooperació global. L'ISC té un paper actiu proporcionant l'espai i els mitjans per promoure la cooperació entre els seus membres i la comunitat de formulació de polítiques.
• Les converses sobre Repensar el desenvolupament humà: L'ISC demostra ser un líder de pensament, basant-se en l'àmplia base disciplinària i els enfocaments inter i transdisciplinaris, també invertint en noves maneres de comunicar-se i debatre, i compartir aquesta informació mitjançant un innovadora web multimèdia. El que em va agradar del diàleg és que no només va passar el Dia Mundial de la Ciència per a la Pau i el Desenvolupament, l'ISC va convidar els seus membres, programes i socis a mantenir la diàleg fins al 2021.
• Presentació de la nova sèrie de l'ISC: Cap al 2021: un any per a la transformació, que explorarà l'estat del coneixement i l'acció, cinc anys després de l'Acord de París. El 2021 serà un any clau per a l'acció en matèria de desenvolupament sostenible. Ressaltar la naturalesa sistèmica dels reptes globals (clima, pandèmia, biodiversitat, justícia/equitat), aprofitar i compartir la riquesa de coneixements dels membres de l'ISC, impulsant el coneixement per aconseguir impacte. És un moment emocionant i important per formar part de la ciència internacional.

Vau tenir un paper fonamental a la Plataforma científica consultiva IIASA-ISC: Rebotant cap endavant de manera sostenible: camins cap a un món post-COVID. Expliqueu-nos què s'ha aconseguit fins ara i què passa després en el procés?

Sens dubte, aquesta va ser una col·laboració oportú i important per a les dues organitzacions, i torna a posar de manifest l'agilitat que pot ser l'ISC per respondre a les crisis globals. El que em va agradar d'aquesta col·laboració va ser que va reunir els patrons de l'ISC Mary Robinson i Ismail Serageldin, així com oficials científics de l'ISC i IIASA i una sèrie d'experts de tot el món per dissenyar vies de sostenibilitat que permetrà reconstruir un món posterior a la COVID-19 més sostenible.

Durant les consultes sobre els quatre temes: Governança per a la Sostenibilitat, Enfortiment de sistemes científics, Sistemes alimentaris resilients i energia sostenible va quedar clar que el tema emergent, i el que s'espera que sigui un llegat durador de la pandèmia, és que "les transformacions estan a l'abast". Va ser un honor que l'ISC pogués convocar la seva veu global per a la ciència a l'Assemblea General de les Nacions Unides com a part d'un esdeveniment paral·lel, amb Ban Ki-moon i amb el suport del Ministeri d'Afers Exteriors de Noruega i del Departament de Ciència i Innovació de Sud-àfrica.

Els quatre informes temàtics es llançaran a finals de gener de 2021, juntament amb un lloc web multimèdia. S'espera que els informes es puguin utilitzar per "rebotar la sostenibilitat" en diverses conferències i reunions en línia que toquin els mateixos temes tractats durant aquest procés consultiu.

Quina és la teva observació duradora en la teva etapa a l'ISC? 

Que la fusió va ser la decisió correcta. Com ha esmentat moltes vegades el secretari general de les Nacions Unides durant aquest any de la pandèmia -quan també celebrem els 75 anys de l'ONU- és que necessitem un multilateralisme més connectat, més inclusiu i més resilient per respondre al dejuni. panorama canviant d'amenaces, oportunitats i les nostres capacitats com a humans per ser resilients.

I també necessitem una organització 'ciència multilateral', que porti el plena potència, creativitat i coneixement de la comunitat científica en tota la seva diversitat a la taula. L'èxit per superar la pandèmia no residirà en una disciplina o en un enfocament en una regió o país, sinó en apropar les ciències naturals i socials, els científics i els responsables polítics a tot el món. D'aquesta manera, l'ISC juga un paper fonamental a l'hora de contribuir a establir normes i estàndards, o un acord global sobre com cooperar internacionalment en un món cada cop més polaritzat.

Què haurien de pensar els membres de l'ISC el 2021?

No retirar-se a una torre d'ivori, no deixar-se desanimar pels negadors del clima, els conspiradors de la pandèmia, els polítics manipuladors. Crec que un repte per als membres de l'ISC és ser conscients de la "infodèmia" que s'acosta el 2021, no només amb la pandèmia, sinó també perquè és un any crític per al clima i la biodiversitat. L'any oferirà tants reptes a la ciència als quals hem d'abordar amb respecte, de manera ètica i responsable. I serà un any més per defensar la llibertat i la independència de la ciència i dels científics.

M'anima quan veig com l'ISC inverteix en innovació a l'hora de comunicar-se amb els responsables polítics i el públic sobre les possibilitats –i els límits– de la ciència per resoldre els nostres reptes globals. Estic entusiasmat amb l'ISC i el seu viatge continu per enfortir la veu global de la ciència i, el més important, per fer realitat la seva visió de la ciència com un bé públic global.