En el Diàleg, el Consell Internacional de la Ciència va subratllar la necessitat urgent de reforçar la diplomàcia científica com a eina fonamental per abordar els reptes globals més urgents d'avui.
En el seu discurs, Sir Peter Gluckman va subratllar que la diplomàcia científica s'ha d'aprofitar per servir els béns comuns globals: espais i recursos compartits més enllà de les jurisdiccions nacionals, com ara l'oceà, les regions polars, l'espai exterior i la biodiversitat. Va advertir que en el món fracturat actual, marcat per tensions geopolítiques i reptes multilaterals, els esforços fragmentats i la competència institucional corren el risc de soscavar el progrés col·lectiu.
"La diplomàcia de la ciència és més essencial ara que en qualsevol moment des de la Guerra Freda. En un món fracturat, hem de deixar de banda els nostres egos institucionals i nacionals i reconèixer el nostre interès compartit en protegir els béns comuns globals", va dir.
Per reforçar la interfície de la diplomàcia científica, Gluckman va assenyalar la persistent desconnexió entre els ministeris de ciència i d'afers exteriors de molts països. Va demanar una major coordinació i el nomenament sistemàtic d'assessors científics dins dels ministeris d'Afers Exteriors, un pas essencial, va argumentar, per salvar la bretxa entre ciència i diplomàcia i per permetre una presa de polítiques més coherent i informada a nivell internacional.
Gluckman també va destacar el paper específic de l'ISC en aquest ecosistema: com a intermediari no partidista del coneixement científic, que opera independentment dels interessos geopolítics.
"L'ISC, com a organització científica internacional més gran i completa, té un paper únic a jugar. La seva neutralitat i capacitat per reunir diversos actors li permet actuar com a intermediari de confiança, donant suport als processos multilaterals i ajudant a avançar en el progrés col·lectiu, fins i tot en moments de tensió geopolítica".
Des de la convocatòria conjunta de les principals avaluacions científiques de l'ONU fins a l'avançament de diàlegs informals de la pista 2, l'ISC té a llarga història d'habilitar la diplomàcia científica. Exemples notables inclouen la conferència de Villach de 1985 que va establir les bases per a la formació de la IPCC i CMNUCC.
Més recentment, l'ISC ha aprofundit el seu compromís amb la diplomàcia científica mitjançant l'establiment d'oficines a Nova York i aviat, a Ginebra, per reforçar el compromís amb el sistema de les Nacions Unides, i donant suport a iniciatives com la Grup d'amics de les Nacions Unides sobre la ciència per a l'acció i la prestació d'assessorament científic a la Convenció sobre les armes biològiques.
El Consell Internacional de la Ciència té un paper únic en l'avenç de la diplomàcia de la ciència en servir com a convocador no partidista del coneixement científic i dels actors més enllà de fronteres, disciplines i divisions.
El treball de l'ISC abasta cinc dimensions clau de la diplomàcia científica: foment del diàleg equitatiu sobre qüestions globals, promoció de la governança responsable de les tecnologies disruptives, salvaguarda dels béns comuns globals, suport als científics en temps de crisi i desenvolupament de la capacitat de la comunitat científica per al compromís diplomàtic.
Ja sigui informant els diplomàtics sobre els riscos de la biotecnologia, donant suport als sistemes científics amenaçats o liderant iniciatives importants com la 5a Any Polar Internacional, l'ISC continua defensant la ciència com a bé públic global i un recurs vital per a la diplomàcia i l'acció col·lectiva.
Llegeix més sobre Punts d'inflexió o punt d'inflexió? Prioritats basades en la ciència per a l'oceà que necessitem 
Llegiu més sobre la diplomàcia científica i l'estat global de les coses 
Llegeix més sobre Convocatòria de candidatures per a comitès permanents de l'ISC | Termini: 24 d'abril 
