Contractar

Finançament de la ciència accionable: avançar en la investigació orientada a la missió per a la sostenibilitat 

A principis d'aquest mes, el Consell Internacional de la Ciència (ISC) i la UNESCO van acollir una reunió de finançadors de la ciència per discutir els mecanismes per finançar la ciència accionable. La reunió va tenir lloc sota el paraigua de la Dècada de les Ciències per a la Sostenibilitat de les Nacions Unides (2024-2033). En aquest bloc, la directora científica de l'ISC, Vanessa McBride, reflexiona sobre els reptes i oportunitats clau en el finançament de la investigació orientada a la missió, després de la reunió.

La reunió va reunir finançadors del govern, la filantropia i la indústria per explorar nous mecanismes per finançar la ciència accionable. També va marcar una nova convocatòria del Fòrum Global de Finançadors, llançat per primera vegada per l'ISC i els seus socis el 2019 amb l'objectiu de dissenyar un marc global per a la ciència orientada a la missió per donar suport a la consecució dels Objectius de Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides (ODS). 

El cas creixent de la ciència de la sostenibilitat orientada a la missió 

Ja que el Fòrum mundial de finançadors convocat per primera vegada el 2019, la necessitat d'una ciència de sostenibilitat orientada a la missió només ha crescut. Tot i que els avenços científics continuen a un ritme sense precedents, el progrés en els reptes globals segueix sent lent. La pandèmia de la COVID-19 va demostrar el poder de la ciència oberta i la col·laboració global, especialment en el ràpid desenvolupament de vacunes. Tanmateix, malgrat aquests èxits, el progrés col·lectiu en els ODS, mesurat per nombrosos indicadors i mètriques, continua endarrerit. 

Al mateix temps, les desigualtats globals s'aprofundeixen, tant dins com entre països, impulsades per les pressions climàtiques, els conflictes i els esdeveniments extrems. Aquests reptes reforcen la necessitat d'esforços de recerca transdisciplinaris dirigits que puguin traduir el coneixement en solucions concretes. 

Mentrestant, el panorama geopolític ha canviat, afegint noves pressions al finançament de la ciència. Els pressupostos nacionals de recerca, que encara es recuperen dels impactes econòmics de la COVID-19, estan sotmesos a una tensió creixent, especialment a mesura que augmenten les despeses de defensa. Tot i que el finançament internacional de la ciència sempre s'ha enfrontat a limitacions, un clima polític més nacionalista amenaça de limitar encara més la col·laboració científica mundial. 

Del full de ruta a l'acció: les missions científiques per a la sostenibilitat de l'ISC 

Des de la convocatòria del 2019 del Fòrum Global de Finançadors, l'ISC ha desenvolupat un full de ruta per a la ciència de la missió transdisciplinària per a la sostenibilitat, descrit en cinc informes. El 2023, aquest full de ruta es va posar en marxa amb una crida a la ciència transdisciplinària alineada amb les seves conclusions. Com a ISC El president electe Robbert Dijkgraaf va assenyalar, l'ISC i la comunitat més àmplia "van aplicar el mètode científic", comprometent-se a provar l'enfocament de la missió transdisciplinària i perfeccionar iterativament el model.

Al mateix temps, es van implicar els finançadors de la ciència, ja sigui per donar suport a missions alineades amb les seves prioritats temàtiques o per explorar mecanismes de finançament conjunts. A principis de 2025, el Missions científiques per a la sostenibilitat eren formalment avalat com a programa de la Dècada Internacional de les Ciències per a la Sostenibilitat de les Nacions Unides (IDSSD), i es van anunciar les primeres missions científiques pilot.

Barreres clau per finançar la ciència accionable

La reunió va destacar diverses barreres clau per finançar aquest tipus de recerca:

  • Definir l'èxit en la ciència complexa i transdisciplinària és inherentment difícil. La investigació que aborda els reptes globals requereix la col·laboració de múltiples parts interessades, cosa que fa gairebé impossible establir processos i criteris d'èxit clars. Com a resultat, l'enfocament reduccionista, que domina tant la recerca científica com el finançament científic, continua impulsant les decisions d'inversió.
  • Les estructures de finançament existents poden crear barreres no desitjades. Les mesures imposades pels governs i els finançadors de la ciència per garantir la coherència, l'avaluació rigorosa i la responsabilitat financera sovint dificulten el suport al tipus de ciència transfronterera i accionable que les missions científiques pretenen avançar.
  • El finançament flexible i a llarg termini per a la creació de coalicions és escàs. La majoria dels finançadors no veuen tradicionalment el desenvolupament de nous models col·laboratius com un resultat de recerca significatiu. Això limita els recursos per al co-desenvolupament i les associacions sostingudes.

Repensar el finançament i els incentius de la ciència

Una de les conclusions clau de les discussions és que l'avenç de la ciència accionable requereix un enfocament de tota la societat, tal com es descriu als informes de l'ISC. Això també s'aplica als models de finançament, que han d'evolucionar per donar suport eficaç a aquestes iniciatives. Els finançadors del desenvolupament són socis crítics en aquest procés, ja que el seu enfocament va més enllà de la generació de coneixement fins a la implementació en el món real.

Tot i que la comunitat científica produeix un volum de coneixement cada vegada més gran cada any, si les publicacions serveixen com a indicador, només una petita part d'aquesta investigació condueix a un canvi transformador. Per maximitzar l'impacte, les estructures que regeixen la investigació científica també han d'evolucionar. No obstant això, les normes actuals sobre l'avenç professional i els incentius de recerca continuen suposant obstacles importants per a la col·laboració transdisciplinària.

Canviar la manera com la ciència es duu a terme, es finança i es recompensa no es produirà d'un dia per l'altre. El canvi sistèmic requereix crear un moviment. S'espera que l'IDSSD tingui un paper clau en l'amplificació d'aquest moviment, mentre que les missions científiques serviran com a prova de concepte, ajudant a integrar aquest enfocament en el futur.

Contacte

Vanessa McBride

Vanessa McBride

Director científic, cap en funcions del Centre de futurs científics

Consell Internacional de la Ciència

Vanessa McBride
Megha Sud

Megha Sud

Oficial Superior de Ciències

Consell Internacional de la Ciència

Megha Sud

Si us plau, activeu JavaScript al vostre navegador per completar aquest formulari.

Estigues al dia amb els nostres butlletins