Contractar

Responsabilitats ètiques dels científics en un moment d'amenaça global

El Comitè per a la Llibertat i la Responsabilitat en Ciència (CFRS) de l'ISC ha publicat una declaració sobre les responsabilitats ètiques dels científics en un moment d'amenaça global.

París, França, 15 de juny de 2020

Declaració de l'ISC Comitè per a la Llibertat i la Responsabilitat en la Ciència – Promoure i abordar la llibertat i la responsabilitat dels temes científics a nivell mundial.

La visió de l'International Science Council (ISC) és la ciència com un bé públic global. La pandèmia de la COVID-19 posa de manifest la importància d'aquesta convicció. El coneixement científic és crucial per tractar amb eficàcia el SARS-CoV-2. Les ciències naturals ens ajudaran a entendre com funciona i com es pot combatre; les ciències socials ens permetran avaluar el seu impacte social; i els enfocaments interdisciplinaris seran un component essencial de les contramesures, així com dels esforços per arribar a models, solucions i coneixements efectius en el context de les pandèmies.

L'ISC aplaudeix la resposta sense precedents a la pandèmia per part de la comunitat científica mundial. El virus no respecta les fronteres polítiques o geogràfiques i la comunitat científica gairebé immediatament va respondre amb un enfocament que reconeixia el problema com a global. L'intercanvi de dades i coneixement entre equips de recerca, institucions i països ha estat lloable, així com el nombre de grups de recerca que han centrat ràpidament la seva atenció cap a la pandèmia. Moltes revistes acadèmiques s'han compromès a fer que les seves investigacions sobre COVID-19 estiguin disponibles gratuïtament durant la durada del brot. Esperem que les millors pràctiques que sorgeixin d'aquesta resposta s'utilitzin com a models per a les amenaces globals, ara i en el futur.

A diferents plataformes de notícies i xarxes socials hi ha hagut una abundància d'informació sobre la pandèmia de la COVID-19. Part d'això es basa en bones pràctiques científiques, però una proporció significativa s'inclou en l'epígraf de desinformació, basada en proves febles o nuls, o deliberadament enganyosa. Aquesta desinformació sovint s'entrellaça amb informació científicament creïble i precisa, la qual cosa fa que sigui encara més difícil identificar fonts fiables i fiables. Aquests desenvolupaments emfatitzen la importància de la implicació continuada de la comunitat científica, que en fer-ho ha de mantenir una transparència total i ser explícita tant sobre la informació basada en l'evidència com sobre les possibles mancances.

La pandèmia posa de manifest moltes qüestions ètiques importants. El dret a la llibertat científica s'acompanya de la responsabilitat de garantir que la recerca promogui el bé comú. El Principi de Llibertat i Responsabilitat a la Ciència, consagrat als Estatuts de l'ISC, exigeix ​​que els investigadors i les institucions de tots els nivells realitzin i comuniquin la seva recerca amb "integritat, respecte, equitat, fiabilitat i transparència, reconeixent els seus beneficis i possibles danys". Amb aquesta finalitat, destaquem algunes responsabilitats ètiques de la ciència quan s'enfronta a aquesta greu amenaça global.

  • Les polítiques sanitàries i socials s'han de guiar per la millor evidència científica possible. Per tant, quan es comuniquen als responsables polítics o al públic en general, els científics tenen la responsabilitat d'utilitzar la millor evidència que puguin.
  • La desinformació pot tenir conseqüències nefastes, des de promoure el pànic o la negació fins a l'ús de teràpies no provades i possiblement perilloses. La comunitat científica té la responsabilitat d'estar alerta davant d'aquests actes anticientífics, de donar a conèixer públicament la seva manca de validesa i de defensar amb força els valors científics i el mètode científic.
  • Els científics haurien de reconèixer que les millors respostes socials i sanitàries a la pandèmia no vindran només de la ciència. Les polítiques adequades per a una àrea dependran de molts factors, com ara la demografia, el sistema sanitari, la llei i els valors d'aquesta comunitat. La ciència hauria de tenir com a objectiu informar millor la política, no dictar-la.
  • Els científics tenen la responsabilitat de comunicar les incerteses, quan existeixin, als responsables polítics i al públic. El que es considera un "risc raonable" depèn en part dels propis valors. Per aquesta raó, la comunicació de les incerteses és crucial per a les respostes de les societats. Els models de salut pública, com tota la ciència, impliquen incertesa, i és important comunicar-les per evitar riscos de ser contraproduents a llarg termini. A menys que s'introdueixin les incerteses implicades, els resultats de models inexactes podrien contribuir a l'erosió de la confiança del públic en la ciència.
  • El ràpid desenvolupament de noves tecnologies i procediments, integrats amb el big data, està canviant la manera en què fem ciència. Els investigadors han de continuar considerant com es recullen, gestionen i utilitzen les dades personals, incloent, entre d'altres, l'obtenció del consentiment informat i voluntari i la garantia de la privadesa i la seguretat de les dades. La tecnologia es pot utilitzar per a beneficis o perjudicis. El "doble ús" de la tecnologia encara s'ha d'apreciar, ja que els governs sovint reaccionen a les crisis amb una vigilància i un control augmentats. La greu amenaça que suposa la pandèmia no s'ha d'utilitzar com a excusa per ignorar aquests principis ètics bàsics.
  • La COVID-19 posa de manifest el fet que els més vulnerables de la societat són generalment els més afectats en una crisi de salut pública. Això es deu a moltes raons, des de l'accés inadequat a una assistència sanitària de qualitat, la mala salut i la necessitat d'acceptar els riscos per subsistir. Els científics haurien de reconèixer que sempre hi ha asimetries entre grups més i menys vulnerables a mesura que seleccionen pacients per estudiar, suggereixen teràpies i polítiques, i molt més.

La bona ciència és absolutament essencial per a una resposta eficaç a la pandèmia de la COVID-19 i altres amenaces globals. Perquè sigui realment eficaç, els científics han de tenir dret a la llibertat científica però també han de dur a terme la seva recerca d'una manera ètica i socialment responsable.


Llegeix més sobre el compromís de l'ISC de protegir les llibertats científiques consagrades a la Declaració dels Drets Humans i el nostre treball en defensa d'aquestes responsabilitats. El principi de llibertat i responsabilitat a la ciència està consagrat Estatut ISC 7.


Foto de RAEng a Unsplash

Anar al contingut