Mira la gravació de l'esdeveniment:
Els esdeveniments actuals demostren la confluència de crisis que ha agreujat els reptes per al desenvolupament sostenible a totes les nacions, prohibint el progrés cap a l'assoliment dels objectius de desenvolupament sostenible. L'ODS 17, enfortir els mitjans d'aplicació i revitalitzar l'Associació Global per al Desenvolupament Sostenible, destaca la necessitat de crear associacions multilaterals que transcendissin les fronteres públiques i privades per desenvolupar la capacitat de totes les nacions per assolir els objectius de desenvolupament sostenible. Per als petits estats insulars en desenvolupament (PEID) i els països menys desenvolupats (PMA), la col·laboració i l'intercanvi d'informació amb les nacions més desenvolupades és essencial per desenvolupar la capacitat de les nacions menys desenvolupades. Els PEID s'enfronten a reptes únics causats pel canvi climàtic, com ara l'augment del nivell del mar, la inseguretat alimentària i el risc per a la biodiversitat, i totes les nacions insulars han d'unir-se en un esforç per frenar el canvi climàtic i avançar en l'Agenda Comuna de les Nacions Unides. La Via de Modalitats d'Acció Accelerades dels SIDS (SAMOA) serveix com a marc perquè els estats membres treballin junts per crear solucions innovadores per a aquests reptes únics i impulsar els SIDS cap a l'assoliment dels ODS.
L'educació superior es troba en una situació única per accelerar l'enfortiment de la capacitat dels SIDS d'acord amb el camí de SAMOA. Com a centres d'aprenentatge i recerca, les institucions d'educació superior (IES) són incubadores naturals de les solucions innovadores necessàries per complir el calendari de 2030. Les IES també es basen a les comunitats locals i poden donar suport a les transformacions des de la base. Finalment, les IES haurien de ser el nucli de la interfície ciència-tecnologia-política mitjançant laboratoris de recerca i innovació, conferències internacionals de ciència i col·laboració en la creació de polítiques amb els governs locals i nacionals. Les associacions amb diverses parts interessades, com ara governs, filantrops, la societat civil, el món acadèmic i el sector privat poden inspirar i incubar encara més la innovació a les IES per compartir-la a través de les fronteres.
Les nacions insulars més desenvolupades, com Irlanda i Nova Zelanda, tenen la responsabilitat dels petits i menys desenvolupats SIDS i PMA d'ajudar-los en el desenvolupament de la seva capacitat i la millora de la infraestructura. El desenvolupament de la capacitat d'innovació en els entorns d'educació superior pot conduir a més col·laboracions en ciència i recerca entre els estats membres. Aquestes innovacions poden inspirar polítiques innovadores i multilaterals en consonància amb els ODS. En general, d'acord amb el camí de SAMOA, les nacions insulars han de treballar més enllà de les fronteres per col·laborar, innovar i accelerar la interfície ciència-tecnologia-política i l'educació superior és un punt de partida important.
L'acte paral·lel descriurà el paper crucial de les interfícies ciència-tecnologia-política-pràctica, inclòs el coneixement tradicional, per implementar associacions efectives per crear capacitats a nivell mundial, però també als PEID i els PMA.
Es demostra que aquestes interfícies ODS tenen implicacions pràctiques com ara l'enfortiment dels sistemes de salut pública, la reducció del risc de desastres (RDR) i els sistemes de preparació i la sostenibilitat dels oceans. La comunitat científica i tecnològica internacional se centra en molts reptes als quals s'enfronten els PMA i els PEID (per exemple, el canvi climàtic, la igualtat de gènere, les energies renovables d'emissions zero i les malalties no transmissibles), però cal fer un major esforç per treballar conjuntament, utilitzant coneixement local, la creació de capacitats als PMA i els PEID.
Els ponents argumentaran que el coneixement actual dels ODS al Global Science Commons està molt dins de la frontera del coneixement necessària per crear un espai operatiu sostenible per a la humanitat. El coneixement no sempre és lliure d'accés o orientat al bé públic. La ciència oberta per als ODS ha d'estar integrada a la comunitat de ciència global com a norma. S'ha d'incentivar la ciència per crear capacitats a les institucions en entorns d'ingressos més baixos, per garantir que el Global Science Commons pugui oferir un espai segur per a tota la humanitat. La ciència s'ha de difondre i compartir a gran velocitat entre els 17 objectius dels ODS. L'acte paral·lel descriurà el paper que té Xarxa de solucions de desenvolupament sostenible (SDSN) i l'International Science Council (ISC) juguen en col·laboracions Ciència-Política-Pràctica per assolir aquests objectius.
Presentador
David Donoghue, antic PR d'Irlanda a l'ONU a Nova York, co-facilitador de l'IGN sobre l'Agenda 2030, membre del Consell de Lideratge de SDSN
Run of Show
Paraules d'obertura
Presentacions dels ponents
Paraules de cloenda
Contactes per a preguntes:
Patrick Paul Walsh, [protegit per correu electrònic], [protegit per correu electrònic]
Amber Webb, [protegit per correu electrònic]
Helen Perham, [protegit per correu electrònic]
El Consell Internacional de la Ciència a la Cimera dels ODS 2023
Descobriu com participa l'ISC a la Cimera de l'ODS 2023, una reunió internacional que té com a objectiu marcar l'inici d'una nova fase de progrés accelerat cap als Objectius de Desenvolupament Sostenible amb una orientació política d'alt nivell sobre accions transformadores i accelerades de cara al 2030.
El treball del Consell Científic Internacional sobre els petits estats insulars en desenvolupament
L'ISC treballa per mobilitzar la comunitat científica als petits estats insulars en desenvolupament i per garantir que la investigació sobre i des dels SIDS es porti a l'atenció dels responsables polítics globals.
Imatge by Scott Webb on Unsplash.
