Com marcarà el futur de la privadesa, la democràcia i les normes socials la carrera global per definir regles per a l'economia digital en constant expansió?
Aquesta pregunta es troba al centre de la investigació d'avantguarda sobre com les diferents jurisdiccions polítiques gestionen la influència i el poder creixents de les empreses i plataformes tecnològiques.
"Aquestes empreses tecnològiques tenen tant no només poder econòmic, sinó poder polític, poder cultural, poder informatiu, que estan configurant les nostres societats i, en última instància, estan configurant el futur de la democràcia liberal", explica Anu Bradford, Henry L. Moses Professor de Dret i Organitzacions Internacionals a la Facultat de Dret de Columbia i director del Centre d'Estudis Jurídics Europeus de Columbia.
"Tots estem influenciats pels productes i serveis que desenvolupen aquestes empreses tecnològiques; per tant, òbviament, qualsevol regulació que permeti o restringeixi el desenvolupament i el desplegament d'aquestes tecnologies donarà forma al nostre compromís entre ells i amb el món", afegeix.
Bradford va rebre el 2024 Premi Stein Rokkan pel seu llibre Imperis digitals: la batalla global per regular la tecnologia, que el jurat va qualificar d'"innovador". El llibre es basa en el treball que Bradford va explorar en el seu llibre anterior, L'efecte Brussel·les: com la Unió Europea governa el món, que va analitzar com les normatives i els estàndards de la UE influeixen en les polítiques d'arreu del món, inclosa la privadesa digital i la regulació tecnològica.
La nova investigació de Bradford fa un seguiment de l'emergència de la UE, els EUA i la Xina com a "imperis digitals", cadascun amb visions diferents sobre el futur de l'economia digital. Com els imperis del passat, les decisions preses per cadascun d'aquests superpoders digitals poden crear efectes globals profunds.
Imperis digitals traça aquests diferents camins, examinant cadascun en els contextos sociopolítics i històrics que han guiat els enfocaments en competència. El treball ofereix una nova visió enmig de la conversa i la preocupació creixents sobre com el creixement implacable de l'economia digital està afectant la privadesa, la democràcia i les normes socials.
"Part del que em va atraure a aquesta investigació és que crec que hi ha molt en joc", diu Bradford.
El nostre sentit del poder de les empreses tecnològiques ha canviat des dels primers dies d'Internet, argumenta. "Crec que mai vam veure realment en aquell moment com de gegants es convertirien aquestes empreses i quant de control tindrien sobre les vides individuals i les societats", diu.
"Hi havia la idea que són un instrument per a un compromís cívic més sòlid i que alliberarien societats, i hem après que, en última instància, aquestes empreses s'han convertit en massa grans perquè es puguin autogovernar de manera responsable", explica.
La investigació de Bradford es basa en converses extenses amb parlamentaris, empreses tecnològiques i experts legals, entre d'altres, així com una investigació primària profunda, amb l'ajuda d'un equip divers d'investigadors amb experiència en diferents jurisdiccions.
"La vostra feina com a investigador és proporcionar el tipus de marcs analítics que ajudin a evolucionar la conversa i que us proporcionin una visió més profunda de les dinàmiques que impulsen aquestes converses", assenyala.
El treball té implicacions importants per als responsables polítics que busquen com regular l'economia digital. "Això no es tracta només de tecnologia. Es tracta de com la tecnologia afecta la democràcia i els drets individuals", diu. "Les empreses tecnològiques no són expertes en democràcia o drets individuals, de manera que és realment una obligació dels legisladors intervenir i regular els tipus d'àmbits d'activitat econòmica que tenen un impacte tan profund en els drets individuals i les societats".
Les empreses també han de pensar profundament en els impactes socials de les seves accions, i és important que els individus exerceixin el poder com a consumidors i usuaris de tecnologia per mantenir les empreses amb estàndards que s'ajustin als seus valors, afegeix: "En molts aspectes, crec que és És imprescindible que els usuaris de tecnologia exigeixin d'aquestes empreses millors proteccions de privadesa, més civisme en línia, informació més veraç".
Basant-se en Imperis digitals, Bradford pretén continuar el treball aprofundint més en els canvis econòmics i polítics més amplis que veu que afecten la política tecnològica, especialment al voltant de la col·lisió d'enfocaments reguladors i econòmics dels règims democràtics i autoritaris i un augment de la política nacionalista: "A mesura que ens movem. en aquesta era, en una mena de món post-neoliberal on tenim menys fe en el lliure comerç, institucions internacionals liberals menys robustes, més tecnonacionalisme, més proteccionisme, més justificacions de seguretat nacional per restringir el comerç: m'interessa molt cap a on va el món", diu.
Anu Bradford és professor Henry L. Moses de Dret i Organitzacions Internacionals a la Facultat de Dret de Columbia. També és directora del Centre d'Estudis Jurídics Europeus de Columbia i becària sènior del Jerome A. Chazen Institute for Global Business de la Columbia Business School. La beca de Bradford se centra en el dret de la Unió Europea, la regulació digital, el dret comercial internacional i el dret comparat i internacional de la competència. Va obtenir el seu SJD i LL.M. llicenciats de la Facultat de Dret de Harvard després de completar una llicenciatura en dret a la Universitat d'Hèlsinki. Bradford és l'autor de "The Brussels Effect: How the European Union Rules the World" (OUP 2020), que va ser nomenat un dels millors llibres de 2020 per Foreign Affairs. El seu llibre més recent "Digital Empires: The Global Battle to Regulate Technology" va ser publicat per Oxford University Press el setembre de 2023 i va ser reconegut com un dels millors llibres de 2023 pel Financial Times.
renúncia
La informació, opinions i recomanacions que es presenten als nostres blogs de convidats són les dels col·laboradors individuals i no reflecteixen necessàriament els valors i creences de l'International Science Council.
Drets d'autor
Aquest article d'accés obert es distribueix sota Creative Commons Attribution CC BY-NC-SA llicència 4.0. Sou lliure d'utilitzar, adaptar, distribuir o reproduir el contingut en altres fòrums, sempre que acrediteu l'autor(s) original o el llicenciador, citeu la publicació original al lloc web del Consell Internacional de la Ciència, incloure l'hiperenllaç original i indiqueu si s'han fet canvis. No es permet cap ús que no compleixi aquestes condicions.