Aquest bloc és una republicació d'un article escrit per Sandrine Dixson-Declève, copresidenta del Club de Roma i presidenta executiva de la iniciativa Earth4All, publicat originalment per a Laboratoris de polítiques de fronteres.
Malgrat que la missió de la Conferència de les Parts (COP) és prevenir el canvi climàtic perillós i mantenir l'escalfament global per sota dels 2 °C, hi ha una bretxa marcada i inacceptable entre el que ha d'aconseguir la COP i la inèrcia que reforça entre estats membres. Estem fracassant amb l'Acord de París i no aconseguim l'acció climàtica a la velocitat necessària per evitar els pitjors impactes de l'escalfament global. És per això que les Nacions Unides han de canviar de marxa per centrar tots els esforços a complir els objectius i els compromisos globals per a l'any 2050. I una part d'això ha de ser una transformació ràpida i radical del procés de la COP perquè puguem garantir un futur climàtic segur per a la humanitat.
L'estructura basada en el consens de la COP condueix a un progrés incremental, que és massa lent donada la urgència de la crisi climàtica. Van passar sis anys de Copenhaguen (COP15) a París (COP21) per arribar a un acord sobre la limitació del canvi climàtic i set anys de París a Sharm el-Sheikh (COP27) per avançar en pèrdues i danys. Mentrestant, les emissions i les temperatures continuen augmentant, i els extrems climàtics empitjoren més ràpidament del que s'esperava. Aquest procés letàrgic està en desacord amb la ciència del clima. Per mantenir l'escalfament global a 1.5 °C, hem de reduir les emissions globals en un 50% l'any 2030 i continuar reduint-les un 50% cada dècada per aconseguir una economia mundial net zero el 2050-2060.
La COP28 va exemplificar el sistema de govern obsolet vigent. Amb més de 85,000 participants, la COP s'ha convertit en un esdeveniment imprescindible per als responsables polítics, les empreses, les ONG i els agents climàtics. Tot i que l'interès creixent per l'acció climàtica és positiu, els estats membres no es van alinear amb una estratègia global per reduir les emissions. La incapacitat per posar-nos d'acord sobre l'eliminació progressiva dels combustibles fòssils, malgrat l'empitjorament de la crisi climàtica, revela un buit de lideratge global i la nostra dependència d'un model econòmic extractiu. Més de 100 països van cridar a posar fi a l'era dels combustibles fòssils, però nacions poderoses i 2,500 grups de pressió van defensar interessos creats. La bretxa entre les demandes científiques i basades en la justícia i el que accepten els petroestats posa de manifest la incapacitat fonamental de la COP per oferir una acció climàtica escalable i oportuna.
Els riscos climàtics agreugen la desigualtat, condemnen les comunitats a la pobresa, augmenten les tensions socials, soscaven les democràcies i disminueixen el benestar. Recerca per Earth4All demostra que hem de promulgar cinc girs en els àmbits de la pobresa, la desigualtat, l'apoderament, l'alimentació i l'energia si volem evitar transgredir més límits planetaris i augmentar les tensions socials. A més, hem demostrat que una acció decisiva en la propera dècada pot conduir a un futur que millori el benestar de tots dins dels límits ambientals.
Però per aconseguir-ho necessitem una millor governança global i un lideratge valent dins les institucions de Bretton Woods, especialment les Nacions Unides i en els marcs de negociació. És hora de reiniciar i hem de reformar la COP per oferir una acció climàtica real mitjançant canvis de contingut i format, tal com es detalla al nostre carta al secretari general de les Nacions Unides i al secretari executiu de la CMNUCC i en les nostres recomanacions adoptades per la Comissió de Governació Climàtica:
Centra't en el lliurament i l'acció: La COP ha de prioritzar el lliurament i l'acció immediates, compartir les millors pràctiques i desenvolupar mecanismes de responsabilitat. Per exemple, l'avaluació comparativa del progrés nacional amb els informes de bretxes de les Nacions Unides i els informes del Global Carbon Project farà que els països siguin responsables de seguir les vies de mitigació necessàries científicament. Celebrar les actualitzacions de NDC és crucial.
Amplificar la veu de la ciència: Les decisions s'han de basar en la ciència actualitzada. La integració de les ciències socials i naturals de manera destacada als programes COP garanteix que totes les delegacions estiguin informades sobre els últims riscos climàtics, impactes, capacitats d'adaptació, economia, governança, equitat, salut, solucions i escenaris.
Reestructurar les reunions de la COP: Passar de grans reunions anuals a reunions més petites i freqüents centrades en resultats específics i responsabilitat a nivell regional i nacional amb una participació significativa tant d'organitzacions internacionals no estatals com de representació subnacional, com ara les ciutats. Aquest enfocament garanteix que els governs nacionals no siguin les úniques veus escoltades i integri les idees dels actors no estatals, incloses les dels pobles indígenes i els joves. Aquesta reconfiguració fomentarà un diàleg de múltiples parts interessades central a la COP i una interfície millorada de la política de coneixement i un major impacte.
Implicar les entitats financeres: Els bancs multilaterals i les institucions financeres, actualment a l'avantguarda de proposar una nova arquitectura financera al voltant de la resiliència, la sostenibilitat, la reestructuració del deute i els drets especials de gir, haurien de tenir un paper central a les sessions de la COP, alineant els plans de mitigació i adaptació amb el finançament del sector públic. Passar de les promeses a plans de treball tangibles i mecanismes de lliurament és essencial.
Definir millor els rols i les responsabilitats del secretariat de la CMNUCC, les presidències de la COP i la relació amb les parts interessades: Una 21a actualització dels rols i responsabilitats de la Secretaria de la CMNUCC, les presidències de la COP i les entitats relacionades de l'ONU és essencial per garantir una millor coordinació, optimització i implementació entre diferents convencions i agències. A més, es podria coordinar més mitjançant una plataforma o un diàleg estructurat amb les parts interessades que reuneixi la CMNUCC, les parts, les agències, els actors governamentals nacionals, els actors no estatals, inclosos els científics i els economistes, per actualitzar periòdicament l'estat de la ciència, la tecnologia, la RMV, l'economia i les finances. desenvolupaments.
Garantir una transició global justa: Totes les decisions i plans de treball han de tenir en compte les diferències regionals per garantir una transició justa. Reform ofereix l'oportunitat de replantejar la col·laboració internacional, donant suport a les vies localitzades, l'intercanvi de coneixements, el co-desenvolupament tecnològic i les associacions basades en l'equitat i l'empoderament.
L'any 2024 i més enllà, no podem perdre el temps en negociacions interminables que corren el risc de retrocedir en l'objectiu d'1.5 °C, sobretot perquè actualment estem en el camí de superar els 1.5 °C. Estem en una emergència planetària i les nostres institucions internacionals han de despertar la necessitat de reforma i reestructuració per tenir èxit. Els nostres COP Climàtics necessiten l'autoritat per salvar la bretxa entre la ciència i l'acció, evitar el retrocés i garantir l'aterratge segur dels compromisos climàtics globals. Els sistemes financers i econòmics reformats que prioritzin les persones, el planeta i la prosperitat són essencials per a aquest aterratge segur.
Imatge de Galeria de mitjans de la COP29
renúncia
La informació, opinions i recomanacions que es presenten als nostres blogs de convidats són les dels col·laboradors individuals i no reflecteixen necessàriament els valors i creences de l'International Science Council.