El Dia Mundial de l'Aigua, que se celebra anualment el 22 de març, celebra l'aigua i demana accions per fer front a la crisi mundial de l'aigua. Un dels eixos principals del dia és donar suport a l'assoliment de l'Objectiu de Desenvolupament Sostenible 6: garantir l'aigua i el sanejament per a tothom l'any 2030. Aquest bloc posa èmfasi en el paper central de l'aigua com a connector, que permet el progrés en les tres Convencions de Rio: canvi climàtic, biodiversitat i desertificació.
Estudis recents indiquen que per a l'any 2025, dos terços de la població mundial podrien enfrontar-se a condicions d'estrès hídric[1]. La gestió de l'aigua s'ha convertit en un dels reptes més crítics del segle XXI, que es creua amb el canvi climàtic, la seguretat alimentària i el desenvolupament sostenible. La complexitat de la gestió de l'aigua s'ha intensificat amb els impactes del canvi climàtic, on l'augment de la temperatura global ha alterat els patrons de precipitació i els cicles hidrològics[21]. L'Organització Meteorològica Mundial (OMM) va destacar que els desastres relacionats amb l'aigua han augmentat un 2% des de l'any 134, causant pèrdues econòmiques anuals que superen els 2000 milions de dòlars. Aquestes estadístiques posen de manifest la necessitat urgent d'estratègies efectives i integrades de gestió de l'aigua.
La gestió dels recursos hídrics està intrínsecament lligada a reptes com el canvi climàtic, la pèrdua de biodiversitat i la desertificació. No obstant això, els esforços globals per abordar aquestes qüestions continuen fragmentats, realitzats a través dels marcs separats de les tres Convencions de Rio. Cada convenció aborda la gestió de l'aigua des de diferents perspectives: degradació del sòl, resiliència al clima i conservació de la biodiversitat. La naturalesa interconnectada d'aquests problemes apunta a la necessitat crítica d'una estratègia més coordinada. L'alineació de polítiques reforçada, el finançament compartit i els marcs unificats ofereixen una oportunitat per harmonitzar la gestió de l'aigua en aquestes convencions. Aquest enfocament pot millorar significativament la seguretat de l'aigua, mitigar els riscos climàtics i donar suport al desenvolupament sostenible. La integració d'aquests esforços és essencial per fer front a l'escalada de la crisi mundial de l'aigua.
La figura següent explica com l'aigua connecta els esforços de les tres Convencions de Rio. Utilitza coneixements experts, anàlisi de polítiques i anàlisi del flux de finançament per mostrar aquesta vinculació. Aquesta xifra destaca com l'aigua juga un paper clau a l'hora d'unir els seus objectius. Tant si es tracta de protegir ecosistemes, gestionar boscos o adaptar-se al canvi climàtic, l'aigua és el fil conductor que uneix aquestes estratègies, fent que la col·laboració sigui essencial.
Figura: Sinèrgia entre les Convencions de Rio i paper de les connexions d'aigua
Per exemple, Gestió integrada de les conques hidrogràfiques promou l'ús sostenible de l'aigua alhora que es preserven els ecosistemes, es redueixen els riscos d'inundacions i s'aborden la degradació del sòl. Ecosistemes de carboni blau, com els manglars i les herbes marines, milloren la qualitat de l'aigua, emmagatzemen carboni i donen suport a la biodiversitat. Agricultura Climàticament Intel·ligent millora l'eficiència de l'aigua alhora que millora la salut del sòl i la biodiversitat. De la mateixa manera, les mesures de resiliència a l'aigua en els entorns urbans aborden els reptes climàtics, preserven els recursos i promouen la biodiversitat mitjançant una infraestructura verda. En resum, l'aigua connecta els esforços de les tres convencions, assegurant que les accions en una àrea (per exemple, la biodiversitat) complementen i enforteixen els resultats d'altres (per exemple, l'adaptació al clima i la restauració de la terra). Subratlla la necessitat d'enfocaments integrats i intersectorials per afrontar amb eficàcia els reptes ambientals globals.
Per fer front a aquests reptes, és crucial que els governs, les organitzacions internacionals i el sector privat se centren en formar associacions, fomentar polítiques coherents i garantir un finançament sostenible i mixt. Els marcs de govern unificat, les tecnologies de gestió innovadores i la cooperació transfronterera es troben entre les recomanacions clau per impulsar el canvi. Alineant les prioritats nacionals amb les estratègies internacionals i invertint en projectes centrats en l'aigua, els països poden abordar col·lectivament les crisis de l'aigua alhora que donen suport a la restauració de la biodiversitat, la resiliència climàtica i l'ús sostenible del sòl.
La innovació i la col·laboració intersectorial són essencials per a l'èxit. Les solucions innovadores basades en la ciència combinades amb el coneixement autòcton, amb el suport de sistemes de monitoratge efectius i una infraestructura resistent al clima, poden superar les limitacions de dades i recursos. Enfortir les associacions i implementar una governança equitativa de l'aigua garantirà solucions sostenibles a llarg termini per a les generacions futures. L'aigua, com a connector vital, s'ha de prioritzar en les estratègies globals per fomentar la pau, la prosperitat i la sostenibilitat. El Conveni de l'Aigua 2026 presenta una plataforma important per avançar en aquests enfocaments integrats i enfortir el paper essencial de l'aigua per fer front als reptes globals.
L'aigua té un paper únic a l'hora de connectar els objectius de les Convencions de Rio. Amb les pressions creixents sobre els recursos hídrics a causa del canvi climàtic i les activitats humanes, la necessitat d'esforços coordinats i integrats mai ha estat més urgent. Un enfocament unificat i coordinat que valora l'aigua pot abordar aquests reptes compartits, assegurant que segueixi donant suport tant a les persones com al planeta.
Per aconseguir-ho, els països i les organitzacions han d'harmonitzar les polítiques, prioritzar les inversions en infraestructures d'aigua i fomentar associacions que impliquen els governs, el sector privat i les comunitats locals. La combinació de finançament innovador i tecnologies avançades amb coneixements autòctons pot obrir el camí per a solucions innovadores i efectives. Plataformes com el Dia Mundial de l'Aigua ofereixen un moment oportú per reimaginar la gestió global de l'aigua, tancar les bretxes de finançament amb enfocaments sostenibles i canvis de paradigma, millorar la cooperació transfronterera i assegurar un futur resilient on l'aigua segueixi sent un pilar del desenvolupament sostenible i la prosperitat compartida.
L'autor vol agrair William Walllock, Iniciativa de Política Climàtica, Anjali Lohani, Valentí Aichi Colin Herron de Associació Mundial de l'Aigua, Inga Jacobs-Mata de Institut Internacional de Gestió de l'Aigua, Jinjoo Kim de Visió Mundiali Léa Nacache i Carmen Kent de ISC per a la seva revisió i comentaris sobre els principals documents actualment en preparació.
Actualment, el Dr. Fakhruddin, que ocupa el càrrec de responsable del sector de l'aigua al Fons Verd per al Clima, dirigeix les inversions climàtiques per a la seguretat de l'aigua i els sistemes d'alerta primerenca a nivell mundial.
[1] World Resources Institute [WRI], 2023
[2] Grup Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic [IPCC], 2024). OMM (2021)
Foto: David Becker on Unsplash
renúncia
La informació, opinions i recomanacions que es presenten als nostres blogs de convidats són les dels col·laboradors individuals i no reflecteixen necessàriament els valors i creences de l'International Science Council.
Llegeix més sobre Punts d'inflexió o punt d'inflexió? Prioritats basades en la ciència per a l'oceà que necessitem 
Llegeix més sobre Convocatòria d'estudis de casos de ciència en acció per al desenvolupament sostenible | data límit: 20 d'abril 
Més informació sobre Els experts criden a ancorar els esforços de sostenibilitat dels oceans a la ciència, per davant de la UNOC-3 