Aquesta peça per Peter Gluckman, President de l'ISC, i Vivi Stavrou, Oficial Superior Científic i Secretari Executiu de la Comitè per a la Llibertat i la Responsabilitat en la Ciència es va publicar per primera vegada a Recerca Europa el 26 de maig de 2022 i es reprodueix aquí amb l'amable permís dels editors.
La investigació del Consell de Joves Científics d'Ucraïna, publicada el 4 d'abril, va trobar que 6,300 científics ucraïnesos van fugir del país durant els 19 dies posteriors a la invasió russa. Durant el mateix període, 82 institucions científiques, que representen gairebé el 15% de la infraestructura de recerca, havien patit danys significatius, i sovint deliberats.
Totes aquestes xifres seran ara molt més altes. Dels refugiats, un de cada cinc probablement es quedarà a l'estranger definitivament. Milers de persones romanen a Ucraïna per donar suport a l'administració civil i les seves famílies. Alguns han estat assassinats. D'altres en falten. La majoria són desplaçats interns.
La guerra a Ucraïna és un recordatori contundent de per què la comunitat científica ha d'unir-se per condemnar aquests actes d'agressió i, el que és més important, actuar per prendre mesures abans, durant i després d'aquests desastres. Hi ha nombrosos conflictes en curs a tot el món i més refugiats que en qualsevol moment de la història registrada.
És per això que el Consell Internacional de la Ciència, l'Acadèmia Mundial de Ciències i l'Associació InterAcademy s'han unit per desenvolupar el Iniciativa Ciència a l'exili. Aquesta xarxa reuneix la comunitat científica amb científics en risc, desplaçats i refugiats, així com les organitzacions no governamentals i les agències de les Nacions Unides que treballen per protegir-los i donar-los suport.
Science in Exile existeix per donar suport a aquestes ONG i agències, no duplicar el seu treball ni competir pel finançament. L'objectiu és intercanviar informació, identificar llacunes i ajudar la comunitat científica mundial a protegir i donar suport als científics posats en risc o desplaçats per conflictes o altres desastres. Es tracta de conscienciar i considerar com la ciència i els científics s'han de preparar i respondre a aquestes crisis. Es tracta de posar sobre la taula l'empresa científica més àmplia i proporcionar proves per donar suport als esforços de resposta.
El 20 d'abril vam llançar la Declaració de la ciència a l'exili, que ara reuneix signants; instem les institucions, les associacions disciplinàries i altres organitzacions a inscriure-s'hi. La declaració parla del desig d'un món amb pau, seguretat i benestar, on la ciència pugui florir i millorar la vida de les persones. Proporciona una visió per a l'acció col·lectiva i un marc per permetre als científics en risc, desplaçats i refugiats continuar la seva recerca.
La declaració recull sis articles de compromís. El primer tracta de la preparació: la necessitat que les organitzacions i els òrgans de govern nacionals i internacionals facin plans per protegir i preservar el coneixement científic, els sistemes i la infraestructura en temps de desastres i conflictes. Això requereix finançament dedicat, compromís de les parts interessades i pensament innovador sobre les estructures físiques i els mecanismes de seguretat necessaris per advertir, protegir i respondre a les necessitats i el treball dels científics durant una crisi.
Els articles del dos al quatre consideren com donar suport en temps de crisi, com ara a través de beques i beques, vies per continuar treballant i estudiant, i ajudant als científics en risc, desplaçats i refugiats a defensar les seves necessitats.
Hem vist un gran suport a Ucraïna, amb universitats que ofereixen places per a estudiants, beques per a professors i llocs per a científics. No obstant això, queden grans llacunes.
La petició d'Ucraïna a la comunitat científica internacional és clara: finançar xarxes de recerca; contractar acadèmics, personal tècnic i treballadors en situació de risc; i relacionar-se amb les autoritats del país. El Young Scientists Council ha demanat ajuda per oferir accés obert a revistes, bases de dades de recerca, arxius i biblioteques en línia; accés remot a programari amb llicència, equips de recerca i laboratoris; i la renúncia a les despeses de publicació.
Aquest és el tipus de qüestions en què se centrarà Science in Exile. La xarxa ha d'aprofitar el suport actual a Ucraïna per impulsar sistemes i polítiques més justes i humanes en general.
Els dos últims articles de la declaració aborden el que passa després d'una crisi, centrant-se en la reconstrucció i la protecció de les generacions futures. De mitjana, els refugiats són desplaçats durant 20 anys. La seva educació es veu interrompuda i les carreres es fragmenten. Com es reconstruiran i prosperaran les societats després d'una guerra o un desastre si no hi ha científics, metges, enginyers i altres estudiosos?
Hem d'explorar més com la ciència es recupera de la catàstrofe, reconeixent que el camí cap a la pau i la seguretat pot ser llarg i complicat.
Mobilitzem-nos, utilitzant la declaració per defensar el suport als científics, els sistemes científics i les infraestructures científiques, i elaborem plans per a la recuperació de crisis com les d'Ucraïna, l'Afganistan, Veneçuela i Myanmar. Els finançadors i els governs haurien de patrocinar aquests esforços i desafiar les comunitats científiques i acadèmiques a proposar camins a seguir.
Donar suport als científics en situació de risc, desplaçats i refugiats: una crida a l'acció
Les organitzacions que vulguin afegir el seu suport i avalar la Declaració poden fer-ho a l'enllaç anterior.