El Universitat de Bergen, l'Associació Internacional de Psicologia Aplicada (IAAP), La Acadèmia de Ciències del Carib i la Unió Internacional de Ciències Físiques i de l'Enginyeria en Medicina (IUPESM) van demostrar com les seves investigacions i iniciatives innovadores contribueixen a avançar en la implementació dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) en diferents contextos.
A partir d'un primer èxit edició inaugural el 2023, la segona Dia de la Ciència va incloure debats sobre estratègies i sinergies necessàries per impulsar l'acceleració dels ODS cap al 2030. L'esdeveniment va incloure estudis de casos reals que mostraven exemples concrets d'implementació d'ODS basats en la ciència orientats a múltiples objectius i amb la participació d'una àmplia gamma de parts interessades, des de responsables polítics i el sector privat fins a locals. comunitats.
De la ciència a l'acció: aprofitar el coneixement científic i les solucions per avançar en un desenvolupament sostenible i resilient
Document de posició del Grup Principal de la Comunitat Científica i Tecnològica per al Fòrum Polític d'Alt Nivell 2024
Lori Foster, presidenta de la Associació Internacional de Psicologia Aplicada, va compartir les seves opinions i experiència sobre el paper de la ciència del comportament a l'ONU, oferint coneixements únics que poden amplificar l'impacte de diverses disciplines científiques.
"Si anem a avançar en el desenvolupament sostenible, hem d'entendre com pensen les persones sobre la influència i es relacionen amb elles mateixes, amb el medi ambient i entre elles".
Lori Foster, presidenta de l'Associació Internacional de Psicologia Aplicada
Un concepte clau és prova social — La nostra tendència a seguir les accions dels altres. Mitjançant l'aprofitament de la prova social, els científics poden fomentar un compromís públic més ampli i el suport a les iniciatives científiques.
Un altre element crucial és col·laboració interdisciplinària, especialment la ciència de la confiança i el treball en equip. La creació de col·laboracions sòlides i basades en la confiança en diferents camps científics pot conduir a solucions més efectives i innovadores.
Lori va compartir les seves experiències i observacions, assenyalant que la ciència del comportament ha guanyat una major visibilitat dins de l'ONU i més enllà. El 2021, el secretari general va produir un nota orientativa destacant la importància de la ciència del comportament per assolir el desenvolupament sostenible. Des de llavors, moltes agències de l'ONU han començat a incorporar la ciència del comportament a les seves operacions.
Un exemple d’això és el BIRD Lab (Recerca i disseny de coneixements de comportament), que se centra a aplicar els principis de la ciència del comportament per millorar l'eficàcia de les iniciatives de l'ONU.
A mesura que la ciència del comportament es continua integrant en els esforços globals, el seu potencial per impulsar el desenvolupament sostenible i augmentar la influència de totes les ciències es fa cada cop més evident.
Mark Wuddivira, degà de la Facultat d'Alimentació i Agricultura de la Universitat de les Índies Occidentals, Sant Agustí (UWI), i President de la Acadèmia de Ciències del Carib, va explicar com ambdues organitzacions estan a l'avantguarda d'iniciatives per reforçar la seguretat alimentària als petits estats insulars en desenvolupament (SIDS).
En resposta a la clara revelació de la pandèmia de les vulnerabilitats derivades de la gran dependència dels SIDS de les importacions d'aliments, Wuddivira va destacar l'impacte greu sobre les llars, moltes de les quals s'enfrontaven a l'escassetat d'aliments. Aquesta crisi va subratllar la necessitat urgent de solucions sostenibles per millorar l'autosuficiència i la seguretat alimentàries.
En un moviment atrevit i estratègic, el govern de la CARICOM es va fixar un objectiu ambiciós per reduir les seves factures d'importació d'aliments en un 25% l'any 2025. Per donar suport a aquesta iniciativa, es va formar un consorci de col·laboració, conegut com el Consorci d'Universitats de la CARICOM Implicades en Educació i Investigació Agrària. Aquest consorci reuneix l'experiència i els recursos de múltiples institucions acadèmiques per fer front als reptes de seguretat alimentària de l'illa.
La formació del Consorci es va presentar al grup de treball ministerial i als responsables polítics, obtenint el seu aval i suport. El consorci ara col·labora activament amb els responsables polítics i ha aconseguit un memoràndum d'acord amb el sector privat per aconseguir el seu objectiu de reduir les importacions d'aliments.
Aquest esforç concertat exemplifica el poder de la col·laboració entre el món acadèmic, el govern i el sector privat per abordar qüestions crítiques com la seguretat alimentària. El treball del consorci obre el camí per a sistemes alimentaris més resistents i autosuficients als SIDS, establint un model a seguir per altres regions.
Magdalena Stoeva, secretària general de la Unió Internacional de Ciències Físiques i de l'Enginyeria en Medicina (IUPESM), va parlar dels notables avenços fets per la IUPESM en la millora de la sostenibilitat de l'atenció mèdica global.
Abans de la pandèmia de la COVID-19, IUPESM es va centrar en activitats educatives i formatives. La pandèmia va canviar aquest enfocament als seminaris web en línia, permetent als professionals mèdics de tot el món obtenir una certificació en sostenibilitat mèdica.
Una iniciativa clau de la IUPESM és el Medical Physics College, que forma periòdicament científics del Sud Global, que després tornen a les seves comunitats per difondre coneixements i promoure pràctiques mèdiques sostenibles.
A més, IUPESM va contribuir a la “Desbloqueig de la ciència” sèrie de l'ISC i la BBC, que destaca la importància creixent dels físics mèdics i els enginyers biomèdics a mesura que l'assistència sanitària esdevé més dependent de la tecnologia. Aquests esforços exemplifican el compromís de la IUPESM per avançar en la ciència mèdica i garantir la sostenibilitat en l'assistència sanitària.
Kerry Ryan Chance, professora associada d'antropologia social a la Universitat de Bergen i afiliada al Programa de recerca global sobre desigualtat (GRIP), va discutir les idees que sorgeixen del Projecte Habitable Air, un projecte de recerca que analitza els impactes dels contaminants atmosfèrics sobre les comunitats vulnerables i el medi ambient.
Els impactes més greus dels contaminants atmosfèrics es concentren a les regions de baixos ingressos, agreujant les crisis de salut pública i accelerant l'escalfament global. La contaminació de l'aire augmenta els riscos de càncer i asma entre les poblacions vulnerables, amplificant les disparitats de salut existents.
L'estudi recent va examinar comunitats en centres energètics interconnectats a tot el món, utilitzant tres tipus de monitors (interiors, exteriors i mòbils) per fer un seguiment de vuit contaminants diferents. Les troballes van revelar una gran manca d'informació disponible públicament sobre els contaminants de l'aire i van posar de manifest que les directrius reguladores actuals no aborden de manera eficaç la contaminació atmosfèrica altament localitzada o transfronterera. Aquests coneixements subratllen la urgència d'abordar l'ODS 1 (Sense pobresa) i 13 (Acció pel clima).
Per entendre millor la complexa interacció entre la contaminació de l'aire i el canvi climàtic, l'evidència científica s'ha d'integrar amb el coneixement local i donar suport al desenvolupament d'eines millorades per mesurar i controlar les emissions de la comunitat. Les pràctiques ciutadanes en xarxa i les interaccions multiescala són motors clau per remodelar la vida i la política urbanes.
En les agendes polítiques de canvi climàtic s'ha de prioritzar la distribució desigual i radicalment mortal dels contaminants atmosfèrics. La investigació qualitativa i quantitativa intersectorial és essencial per assolir els ODS 1 i 13, assegurant que els esforços per combatre la contaminació de l'aire i el canvi climàtic siguin efectius i equitatius.
El Dia de la Ciència 2024 va facilitar debats essencials sobre la incorporació de l'evidència científica a l'elaboració de polítiques per fer avenços en l'Agenda 2030, destacant el poder de les col·laboracions interdisciplinàries i transdisciplinàries per abordar qüestions complexes.
El fòrum va mostrar diversos enfocaments científics per millorar la sostenibilitat, demostrant el potencial transformador de la ciència per abordar els reptes globals. El seu treball subratlla la importància de la inversió contínua en investigació científica i l'enfortiment dels compromisos ciència-política mentre ens esforcem cap a un futur sostenible.
Llegeix més sobre SCAR Open Science Conference a Xile: un catalitzador per a la investigació polar
Llegiu més sobre la ciència de grans missions i els grans projectes d'infraestructura adopten un enfocament basat en sistemes. Podem fer el mateix per a la ciència de la sostenibilitat?
Llegiu més sobre Missions Científics per a la Sostenibilitat: anunciant els consorcis preseleccionats
