Informes continuen sorgint del suposat saquejos of desenes de milers d'artefactes de la Museu Nacional del Sudan in Khartoum. El museu, a prop de la confluència del Nil Blanc i el Nil Blau, conté una història de la regió, llar de civilitzacions antigues, temples i piràmides. Però ha quedat atrapat en el foc creuat una guerra entre les Forces de Suport Ràpid paramilitars i les Forces Armades sudaneses que ha deixat milions de desplaçats i ha devastat l'entorn construït. Mohamed Albdri Sliman Bashir és un arqueòleg erudit qui coneix íntimament el museu. La conversa li pregunta què hi ha en joc.
Quan es va crear el museu i quina és la seva importància?
El Museu Nacional del Sudan és un testimoni del ric patrimoni històric i cultural de la regió i serveix com un important dipòsit per a les antiguitats del país. Va ser fundada l'any 1959, abans de la construcció del Presa d’Assuan. Un liderat per la Unesco campanya de salvament es va posar en marxa l'any 1960 per protegir i preservar els antics monuments que quedarien inundats per la presa, que alterarien el paisatge de la Nubi regió.
Els arqueòlegs es van enfrontar a un repte descoratjador: van haver de documentar i reubicar innombrables artefactes i estructures de la Núbia egípcia i sudanesa abans que es perdessin. El escala era immens. Temples sencers van ser minuciosament desmantellats i reconstruïts en llocs més segurs. Mentre Egipte era la llar important temples, els tresors arqueològics del Sudan eren més petits però igual de valuosos.
Es va decidir portar tres temples a Khartum per ser protegits i preservats per a les generacions futures. Originàriament les antiguitats estaven allotjades en una dependència de la Universitat de Khartum, però els treballs de conservació van establir les bases per a la construcció d'un museu nacional. La seva ubicació va ser escollida amb cura, a prop de l'antic jardí zoològic, on els temples recuperats es podrien integrar en una història més àmplia del Sudan.
L'arquitecte alemany Friedrich Hinkel va realitzar una àmplia investigació al Sudan i va tenir un paper clau en el disseny del museu, optant per un disseny únic que reflecteixi el curs sinuós del Nil. Cada temple es va reconstruir al llarg d'una conca especialment dissenyada que simulava la riba del riu de la Baixa Núbia, conservant la seva alineació original i la seva importància contextual.
El museu es va inaugurar l'any 1971 i representa una fita en el paisatge cultural sudanès. No només conserva artefactes nubis, sinó que també és un centre d'investigació, educació i mediació cultural.
Quines són les col·leccions més destacades?
El Museu Nacional del Sudan alberga artefactes que van des de la prehistòria fins al Període islàmic. La col·lecció del museu de més de 100,000 artefactes és una font important per entendre què va donar forma a aquesta regió.
Una de les col·leccions més destacables és la de les civilitzacions neolítices que daten entre el 5000 aC i el 3500 aC. Els artefactes d'aquest període ofereixen informació sobre les primeres societats agràries (agricultura) que van establir les bases per a l'organització social i l'expressió cultural posteriors. Particularment fascinants són les restes de la vida quotidiana, incloent ceràmica i eines, que il·lustren el progrés tecnològic d'aquestes comunitats prehistòriques.
El museu també mostra artefactes del període de la colonització egípcia a Núbia, que va donar lloc a una fusió de cultures i estils artístics. Entre les col·leccions més importants hi ha objectes de l'Antic, Mitjà i Nou Regnes d'Egipte (2660 aC a 900 aC) que il·lustren l'entrellaçament de dues grans civilitzacions.
Les civilitzacions pre-Kerma (a partir del 2180 aC) mostren el desenvolupament de la cultura i la dinàmica de poder a la regió. Una altra col·lecció se centra en el Regne de Crema (2500 aC a 1500 aC), conegut per la seva arquitectura monumental i la seva societat avançada.
La Kushite la civilització, especialment del 660 aC al 300 aC, és una altra. La magnífica col·lecció inclou grans estàtues de reis kushites i les seves deïtats. Aquests emfatitzen les habilitats artístiques de l'època i també reflecteixen el teocràtic i les idees polítiques de la societat kushita.
Potser un dels aspectes més destacables del museu és la presentació del Meroític civilització (300 aC a 350 dC) i els regnes post-meroítics. Els artefactes de aquest període, incloses esteles funeràries intricament inscrites (tauletes fetes de roca), joies i ceràmica bellament decorada, expliquen històries del quotidià i del sagrat. Destaquen la rica vida espiritual i els costums socials de la civilització.
Finalment, el museu alberga una exquisida col·lecció de frescos cristians del Catedral de Faras. Això dóna una visió de l'època medieval en què el cristianisme va arrelar a la regió (350-550 dC). Aquestes obres d'art vibrants representen la cultura sudanesa en aquest moment: una fusió de creences indígenes i iconografia cristiana.
Per què és important la història de les cultures nubia i kush?
La història de les cultures nubia i kushita és un testimoni de la rica contribució de les comunitats africanes negres a la civilització humana. Emfatitzen la resiliència, la complexitat i l'enginy de les societats africanes que sovint es veuen eclipsades per les versions eurocèntriques de la història.
La Regne de Kush, que va sorgir cap al 1070 aC, va ser una entitat formidable que va desafiar les potències dominants de l'època, inclòs Egipte. En el seu moment àlgid, l'Imperi Kushita s'estenia des de la confluència dels rius Nil fins al mar Mediterrani, destacant la seva importància en la política, el comerç i la cultura regionals.
Els kushites eren coneguts pels seus piràmides de Meroë, que reflecteixen un estil arquitectònic diferent. En una època en què Roma encara emergia i Grècia estava arrelada a la política de ciutats-estat, el regne kushita governava un imperi que facilitava les rutes comercials i l'intercanvi cultural entre l'Àfrica subsahariana i el Pròxim Orient. Aquesta xarxa va tenir un paper en la difusió d'idees, béns i tecnologies. Kush va ser un actor central en el món antic.
Líders nubis com ara Piye i Taharqa es celebren com a custodios de la cultura que van barrejar pràctiques indígenes amb influències d'altres terres, incloses les tradicions egípcies. Aquesta fusió cultural de creences va enriquir el patrimoni d'ambdues societats i va fomentar un llegat de cooperació i respecte mutu. Els èxits dels kushites en la guerra, el govern i l'art il·lustren el dinamisme de les civilitzacions africanes i la seva capacitat d'innovar i adaptar-se.
Quin impacte tindria la pèrdua d'aquestes col·leccions?
La pèrdua reportada de parts d'aquesta col·lecció representa una tragèdia profunda i multicapa per a les generacions futures. Les col·leccions culturals serveixen d'ancoratge per a la identitat d'una societat. Encarnen la memòria compartida d'una comunitat i fomenten un sentiment de pertinença i continuïtat amb el passat. Perdre això no només soscava la nostra comprensió de qui som, sinó que també dificulta la transmissió de coneixements i valors culturals als nostres descendents. I el seu paper al món.
Els materials restaurats al Museu Nacional serveixen com a pedres de toc de la identitat sudanesa i simbolitzen la resiliència. Les generacions futures ja no tindran accés als recordatoris de la seva ascendència que expressen la complexitat de la seva identitat.
Els artefactes culturals poden tenir un paper en la cohesió comunitària i la construcció de pau, especialment a les regions marcades per conflictes. Les antiguitats que vam perdre no eren només objectes, sinó expressions d'experiències compartides que unien les diferents comunitats del Sudan. Les generacions futures s'arrisquen a heretar una història fracturada, en lloc d'una comprensió matisada que tingui en compte diferents perspectives.
La pèrdua va més enllà del tangible; té implicacions profundes per a la nostra memòria col·lectiva i l'ethos que transmetem.
Aquest article és publicat de nou La conversa sota una llicència de Creative Commons. Llegir el article original.
