Recentment, la regió del nord de Vietnam va ser devastada pel tifó Yagi, conegut localment com el tifó 4.th, un dels desastres naturals més greus que ha viscut la zona en els últims 60 anys. El tifó no només va causar grans danys a les infraestructures, sinó que també es va cobrar tràgicament la vida i va destruir els mitjans de subsistència de moltes comunitats locals, especialment les de zones remotes, muntanyoses i vulnerables. L'escala de la destrucció va anar més enllà del que les autoritats locals podien gestionar, afectant especialment els grups ètnics minoritaris que ja s'enfronten a recursos i infraestructures limitats. Aquest desastre posa de manifest una veritat dolorosa, però essencial: l'impacte creixent del canvi climàtic és innegable, i cap país pot abordar les seves conseqüències de manera aïllada.
El cas del tifó Yagi és un poderós recordatori que el canvi climàtic és un problema global. Els seus efectes no respecten les fronteres, i cap nació, per més desenvolupada que sigui, pot mitigar per si sola la freqüència i la intensitat creixents dels desastres relacionats amb el clima. El recent tifó serveix com un fort avís de la necessitat urgent d'una acció col·lectiva per part de la comunitat internacional. Els esforços d'ajuda i socors després del tifó Yagi han estat crucials, amb el suport internacional, inclòs de països com Austràlia, jugant un paper important en els esforços de recuperació.
Tanmateix, tot i que la cooperació global és fonamental, la meva experiència i reflexions sobre aquest desastre han aportat una visió crucial: per molt que necessitem un compromís internacional, també hem de centrar-nos a empoderar les comunitats locals per protegir-se. Quan es produeixen desastres, les comunitats locals sempre són les primeres a respondre, i la seva capacitat d'actuar de manera ràpida i eficaç pot significar la diferència entre la vida i la mort.
Les conseqüències del tifó Yagi subratllen la importància de construir la resiliència local. A moltes parts del Vietnam, especialment a les minories ètniques i les comunitats muntanyoses, la capacitat de respondre als desastres naturals és limitada. Aquestes comunitats solen estar aïllades tant geogràficament com socialment, cosa que dificulta que l'ajuda externa hi arribi ràpidament. A més, depenen molt dels mitjans de vida tradicionals, com l'agricultura, que són increïblement vulnerables als esdeveniments relacionats amb el clima. Aquesta combinació d'aïllament, dependència econòmica de la terra i infraestructures limitades fa que aquests grups siguin especialment susceptibles als impactes dels tifons, les inundacions i altres desastres relacionats amb el clima.
L'empoderament d'aquestes comunitats vulnerables és essencial, no només en termes d'alleujament immediat, sinó també per permetre'ls reconstruir i recuperar-se d'una manera sostenible. Els coneixements, les tradicions i les pràctiques locals són inestimables, però s'han de combinar amb estratègies modernes de preparació per a desastres per crear comunitats resilients i autosuficients que puguin respondre eficaçment abans que arribi l'ajuda externa.
La resiliència no és només una infraestructura física; també es tracta de sistemes socials i econòmics. Per a comunitats com les del nord de Vietnam, construir resiliència significa desenvolupar sistemes d'alerta primerenca, crear millors xarxes de comunicació i formar els locals en la preparació i resposta a desastres. També significa garantir que els governs i les organitzacions locals tinguin els recursos i el coneixement que necessiten per donar suport a la seva gent. Enfortir aquests sistemes pot reduir l'impacte immediat d'un desastre, salvant vides i preservant els mitjans de vida.
Tanmateix, és essencial reconèixer que la recuperació i el desenvolupament s'han d'abordar tenint en compte la cultura local, les tradicions i els reptes específics que planteja el canvi climàtic. La restauració dels mitjans de subsistència i la reconstrucció d'infraestructures, com ara carreteres i ponts, són passos vitals, però el procés no es pot limitar simplement a construir noves instal·lacions o reassentar comunitats. Qualsevol esforç de reconstrucció ha de tenir en compte els contextos culturals i històrics de les zones afectades. Les comunitats de minories ètniques, per exemple, tenen tradicions molt arrelades lligades a la terra, i qualsevol desenvolupament ha de respectar i integrar aquestes tradicions per garantir que les solucions siguin sostenibles i significatives.
El procés de reconstrucció ha d'implicar les veus locals, assegurant que les comunitats tinguin veu en com es recuperen els seus entorns. Imposar solucions externes sense tenir en compte les relacions de llarga durada entre les persones i la seva terra corre el risc d'alienar els més afectats. A més, els impactes del canvi climàtic, com ara els patrons meteorològics alterats i els desastres naturals, requereixen que les noves infraestructures es dissenyin tenint en compte la resiliència. Això significa adaptar les pràctiques tradicionals quan sigui necessari tot preservant la integritat cultural.
El tifó Yagi ha estat un recordatori dur de la necessitat imperiosa de cooperació global per combatre el canvi climàtic. L'ajuda internacional és indispensable per ajudar els països a recuperar-se de desastres d'aquesta magnitud, i el suport a Vietnam després del tifó ha estat alhora encoratjador i necessari. Tanmateix, la col·laboració internacional no s'ha d'aturar en l'ajuda d'emergència. S'ha d'estendre a la construcció de resiliència a llarg termini a les comunitats més vulnerables.
Aquí és on la intersecció del suport global i l'apoderament local esdevé fonamental. Tot i que els marcs i recursos globals són necessaris per abordar les causes arrels del canvi climàtic i proporcionar ajuda immediata en cas de desastre, les comunitats locals han d'estar equipades amb les eines, el coneixement i els recursos per protegir-se. Com més vulnerable sigui la comunitat, com ara els grups ètnics minoritaris i els que viuen en regions muntanyoses remotes, més gran serà la necessitat d'empoderament.
La devastació causada pel tifó Yagi és un exemple aclaparador dels reptes que planteja el canvi climàtic. A mesura que la freqüència i la gravetat dels desastres relacionats amb el clima continuen augmentant, també ho fa la urgència de la nostra resposta. Les lliçons apreses d'aquest desastre reforcen la importància d'apoderar les comunitats locals, especialment les més vulnerables, per ser resilients i autosuficients davant d'aquests reptes.
Tanmateix, és igualment important reconèixer que els esforços de desenvolupament i reconstrucció s'han d'abordar tenint en compte les tradicions locals i els impactes a llarg termini del canvi climàtic. Reconstruir no és només construir noves instal·lacions, sinó crear solucions que respectin els valors culturals i abordin les vulnerabilitats agreujades pel canvi climàtic.
En combinar la cooperació internacional amb un apoderament local reflexiu i culturalment sensible, podem preparar-nos millor per als impactes inevitables del canvi climàtic i crear un futur més resilient per a tothom. Només mitjançant aquest enfocament dual podem esperar protegir les comunitats vulnerables i garantir que no només sobrevisquin al proper desastre, sinó que prosperin davant d'aquest.
Una guia per a l'anticipació: eines i mètodes d'escaneig de l'horitzó i previsió
L'informe ISC-UNEP inclou una revisió exhaustiva de les eines i mètodes existents d'exploració i prospectiva de l'horitzó, així com una reflexió sobre l'evolució de la prospectiva.
Units en la ciència: reiniciar l'acció climàtica
L'ISC ha contribuït a un nou informe de l'Organització Meteorològica Mundial sobre la necessitat urgent d'acció climàtica que s'ha de reiniciar a la Cimera del Futur de les Nacions Unides de setembre.
Títol de la foto: les cases tradicionals de Lang Nu (Nu Village) van ser gairebé completament destruïdes pel tifó Yagi (Crèdit: Vnexpress.net)
renúncia
La informació, opinions i recomanacions que es presenten als nostres blogs de convidats són les dels col·laboradors individuals i no reflecteixen necessàriament els valors i creences de l'International Science Council.
Llegir més sobre Els científics van revisar 7,000 estudis sobre microplàstics. La seva alarmant conclusió posa en coneixement de la humanitat
Més informació sobre Frontiers Planet Prize, tercera edició: Les sol·licituds estan obertes fins a l'1 de novembre
Llegiu més sobre l'anunci del Grup d'Experts de l'ISC per a la Convenció sobre les armes biològiques
